SALVEM L'ALZINA. NATURALITZEM LA CIUTAT?



El moviment per salvar l'alzina bicentenària de Gràcia juntament amb les casetes del carrer Encarnació planteja reflexions que van més enllà del propi moviment i s'entenen a tot el barri i a la ciutat. Els darrers anys hi ha hagut diverses lluites a Barcelona per salvar o preservar espais naturals, un fet força indicatiu del valor en alça que adquireix qualsevol reducte o espai de natura dins de la trama urbana.

El moviment "Salvem l'alzina" té un doble vessant: la lluita per preservar un bell espai natural i el seu patrimoni arquitectònic, i la lluita contra l'especulació. Ambdós vessants, sovint units en una conjunció.

Se'n deriven conclusions i reflexions:

  • La urbanització accelerada de la vida humana en els darrers dos-cents anys ens ha apartat dels hàbitats naturals.
  • L'afany de natura dels urbanites, que envaïm espais naturals en els temps de lleure com si fóssim un exèrcit de colonitzadors no gaire respectuosos
  • Un sentiment d'alienació, més o menys conscient, que ens embruteix i engriseix. 
  • Una consciència cada cop més alta sobre la necessitat de naturalitzar les ciutats.
El documental "Naturopolis" (altament recomanable) ens fa un recorregut sobre la reinvenció de Nova York i els reptes que té la ciutat per minvar la seva petjada ecològica (equivalent a la de França!). La reinvenció passa per conèixer com era l'illa de Mannahatta (nom indi de Manhattan) en el moment de la primera construcció de la ciutat i redissenyar la densa trama urbana en harmonia amb allò que la natura va fer. Vegeu-lo si us interessen aquests temes. És un exemple claríssim de la necessitat dels novaiorquesos de retrobar la natura a les seves vides: hi surten un munt d'inciatives ciutadanes i institucionals que van en aquesta línia, des d'horts autigestionats fins a la recuperació del riu Hudson. 

"Salvem l'alzina i les casetes del carrer Encarnació" és un cas paradigmàtic de sensibilitat veïnal, de valoració social de la bellesa natural i arquitectònica agredida per l'especulació immobiliària, que hauria de connectar a partir d'ara amb els moviments antiespeculació, antigentrificació, el sindicat de llogaters, etc, per crear una potent sinergia de barri que esdevingui un moviment resistent a les agressions del mercat i que més enllà de la resistència repensi el barri i dibuixi escenaris de futur participats per quanta més gent millor. De ben segur que la naturalització del barri- malgrat les limitacions de la densa trama gracienca- formarà part dels anhels del veïnat.

El capitalisme ens devora. Arrasa amb totes les formes de vida locals, amb el patrimoni, amb la natura, amb l'essència mateixa de l'ésser humà. El moviment "Salvem l'alzina" ens dóna un missatge de fons: Salvem-nos.





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SALVEM L' ALZINA COM A PARADIGMA

SALVEM L'ALZINA:NO N'HI HA PROU

Anarquismo de barrio. Una tesis superadora - Ruymán Rodríguez