Des del meu carrer

El moviment fortament sinèrgic que s'ha desencadenat a Gràcia a l'entorn de la defensa de l'alzina bicentenària i les casetes del carrer d'Encarnació és un paradigma de la capacitat d'un veïnat organitzat i altament motivat per plantar cara a l'especulació o a qualsevol atac a allò que popularment es consideri patrimoni a preservar. No he pogut- malgrat tenir-ne moltes ganes- participar en moltes de les activitats que s'organitzen a l'entorn del jardí on encara resta intacta i alçada l'alzina com a símbol de resistència, però he pogut admirar la quantitat d'actes i iniciatives que s'hi realitzen. És entendridor veure nens i nenes de les escoles del barri cantant sota l'arbre majestuós, o famílies que els dissabtes i diumenges visiten aquest espai. És admirable veure la capacitat auto-organitzativa de les persones, que a través de l'assemblea com a marc màxim de decisió i participació i distintes comissions operatives han verteb

Publicat a Portal libertario OACA   https://www.portaloaca.com/pensamiento-libertario/textos-sobre-anarquismo/13085-anarquismo-de-barrio-una-tesis-superadora-ruyman-rodriguez.html Ya he comentado en alguna ocasión que para mí la polaridad entre anarquismo social e insurreccionalismo es artificial. He concluido que solo hay anarquismo contemplativo (exclusivamente teórico) y combativo (principalmente práctico). Sin embargo, reconozco que hay a quien esto le pueda resultar insuficiente. Los conflictos de tendencia se agudizan, y escasean los espacios de confluencia justo cuando más los necesitamos. Los vicios del llamado “gueto ideológico” son muchos y de sobra conocidos: elitismo, hermetismo, sectarismo, endogamia, superioridad moral, desconexión de la realidad inmediata, etc. No hace falta incidir más en ello. De lo que no se ha hablado tanto, al menos de forma razonada, es de los vicios del supuesto “anarquismo serio y responsable”. Las críticas han venido desde el dogma o

Els veïns de Gràcia en una reacció espontània i ràpida ens hem organitzat per Salvar l'alzina bicentenària i les casetes del carrer d' Encarnació: un racó quasi idíl·lic enmig d'un barri profusament urbanitzat i sense zones verdes apreciables, on el patrimoni històric està amenaçat- com a tots els barris de Barcelona- i la gentrificació expulsa el veïnat de tota la vida.  A l'espera de la propera assemblea de dilluns, escric aquestes línies. A hores d'ara sabem per la premsa que el Districte ha arribat a un acord amb la propietat per salvar l'alzina. No cal dir que les casetes, o casalots, tenen també valor històric i patrimonial. El valor social del patrimoni és un dels elements que han de servir per catalogar-lo com a tal. Són casetes belles, baixes, que en el seu temps havien estat realment boniques. Tanmateix, malgrat el pas del temps, no hi ha al barri racons com aquest. Em vaig mobilitzar en sentir.me ferit en la meva sensibilitat. Cada cop que