SALVEM L'ALZINA:NO N'HI HA PROU
Els veïns de Gràcia en una reacció espontània i ràpida ens hem organitzat per Salvar l'alzina bicentenària i les casetes del carrer d' Encarnació: un racó quasi idíl·lic enmig d'un barri profusament urbanitzat i sense zones verdes apreciables, on el patrimoni històric està amenaçat- com a tots els barris de Barcelona- i la gentrificació expulsa el veïnat de tota la vida.
A l'espera de la propera assemblea de dilluns, escric aquestes línies.
A hores d'ara sabem per la premsa que el Districte ha arribat a un acord amb la propietat per salvar l'alzina. No cal dir que les casetes, o casalots, tenen també valor històric i patrimonial. El valor social del patrimoni és un dels elements que han de servir per catalogar-lo com a tal. Són casetes belles, baixes, que en el seu temps havien estat realment boniques. Tanmateix, malgrat el pas del temps, no hi ha al barri racons com aquest. Em vaig mobilitzar en sentir.me ferit en la meva sensibilitat. Cada cop que passo per davant faig el mateix comentari; "Quin racó més bonic, ja m'agradaria viure aquí". L'hauré fet desenes de vegades... El carrer Manrique de Lara, on l'alzina llueix la seva esplendor centenària, és un carrer d'un altre món, passejant-hi sembla que siguis a un poblet, o bé a la Gràcia dels segles passats. Des de petit m'ha fascinat i hi passo sovint expressament.
A hores d'ara sabem per la premsa que el Districte ha arribat a un acord amb la propietat per salvar l'alzina. No cal dir que les casetes, o casalots, tenen també valor històric i patrimonial. El valor social del patrimoni és un dels elements que han de servir per catalogar-lo com a tal. Són casetes belles, baixes, que en el seu temps havien estat realment boniques. Tanmateix, malgrat el pas del temps, no hi ha al barri racons com aquest. Em vaig mobilitzar en sentir.me ferit en la meva sensibilitat. Cada cop que passo per davant faig el mateix comentari; "Quin racó més bonic, ja m'agradaria viure aquí". L'hauré fet desenes de vegades... El carrer Manrique de Lara, on l'alzina llueix la seva esplendor centenària, és un carrer d'un altre món, passejant-hi sembla que siguis a un poblet, o bé a la Gràcia dels segles passats. Des de petit m'ha fascinat i hi passo sovint expressament.
Sensibilitat personal a banda, queda clar que s'ha de salvar el conjunt: l'alzina, el jardí i les casetes. No es pot quarterar la bellesa perquè deixa de ser-ho. Seguirem la lluita- que ningú no ho dubti- fins a salvar el conjunt.
Però no n'hi ha prou, perquè si parlem de conjunt, els barris, els nuclis històrics dels barris, també ho són, i la preservació ha d'anar més enllà de fer un catàleg edifici a edifici, arbre a arbre... per passar a protegir els nuclis històrics sencers. aquesta és l'única via d'aturar la gentrificació. Hi ha carrers bells i amb valor estètic i històric, més enllà de cada un dels edificis que els conformen; el fet de fer una casa nova enmig d'un carrer que en el seu conjunt té valor, sovint en desfà l'encant i en trenca l'harmonia. Valgui això per a tot.
La lluita per salvar l'alzina no es pot aturar aquí. Cal vetllar des de l'associacionisme i l'organització veïnal per la protecció del caràcter singular de la Vila de Gràcia, per evitar que enderroquin edificis del segle XIX i que els substitueixin per l'asèptica arquitectura moderna, perquè cada un dels edificis del barri antic- aquells que van configurar la vila tal com és- no pugui ser enderrocat. Caldrà pensar en sistemes que compaginin la necessària renovació amb el principi de conservació.
Seguim, i seguirem...
Carles Bort i Casaponsa
Moltes gràcies Carles Bort i Casponsa com a historiadora i veïna de Gràcia comparteixo tot el que escrius, jo mateixa cada cop que passava davant d´aquests cases i jardí pensava el mateix, el que més greu em sap es com ja han destrossat per dins part de les cases el sostres modernistes i les rajoles hidraúliques, no cal dir que el Modernisme Català es únic al mòn i el seu arquitecte Antoni Millàs i Figuerola!!! Contínuarem lluitant!
ResponElimina