SALVEM L' ALZINA COM A PARADIGMA

El moviment fortament sinèrgic que s'ha desencadenat a Gràcia a l'entorn de la defensa de l'alzina bicentenària i les casetes del carrer d'Encarnació és un paradigma de la capacitat d'un veïnat organitzat i altament motivat per plantar cara a l'especulació o a qualsevol atac a allò que popularment es consideri patrimoni a preservar.

No he pogut- malgrat tenir-ne moltes ganes- participar en moltes de les activitats que s'organitzen a l'entorn del jardí on encara resta intacta i alçada l'alzina com a símbol de resistència, però he pogut admirar la quantitat d'actes i iniciatives que s'hi realitzen. És entendridor veure nens i nenes de les escoles del barri cantant sota l'arbre majestuós, o famílies que els dissabtes i diumenges visiten aquest espai. És admirable veure la capacitat auto-organitzativa de les persones, que a través de l'assemblea com a marc màxim de decisió i participació i distintes comissions operatives han vertebrat un moviment sòlid i capaç.

No hi ha res salvat, encara, i no defallirem en fer una defensa incansable d'un espai bell (malgrat l'escapçada immoral que les excavadores van fer del jardí) que recorda una Gràcia antiga que molts temem que desaparegui si no es posa remei radical a la voracitat constructora de la iniciativa privada.

No obstant això, hem creat un moviment de sensibilitat; que més enllà de la funcionalitat que puguin tenir les casetes i el jardí per al barri, vol preservar. I el verb preservar és la clau que hauria de guiar un ampli moviment al barri per evitar que vagin convertint l'espai de convivència- amb tota la seva riquesa històrica i patrimonial- en una mercaderia. Un barri no és una mercaderia.